Termografia de panells solars: dron o càmera de mà?

Quan es parla d'inspecció termogràfica de plaques solars, la pregunta apareix de seguida: es fa amb dron o amb càmera de mà? La resposta honesta és que no hi ha un mètode millor en abstracte. Són dues eines amb resolucions, ritmes de treball i limitacions diferents, i la instal·lació és la que dicta quina té sentit.

Dos mètodes, el mateix principi físic

Tant el dron com la càmera de mà fan exactament el mateix: capten la radiació infraroja que emeten els mòduls i la converteixen en una imatge de temperatures. El que canvia és la distància de captura, l'angle, la resolució efectiva sobre el panell i la quantitat de superfície que es pot cobrir per hora. Aquests quatre factors determinen què veuràs i què se t'escaparà.

La lectura de les imatges, en canvi, segueix els mateixos criteris en tots dos casos: escala de temperatura, delta T i patró de l'anomalia. Ho expliquem en detall a com llegir un informe termogràfic.

Termografia amb càmera de mà

El termògraf recorre la instal·lació a peu i capta cada mòdul des de curta distància, controlant l'angle per evitar reflexos. A Neteja Solar treballem amb càmera termogràfica de mà FLIR i amb termògrafs certificats de Categoria 1 per l'Infrared Training Center (ITC).

Avantatges

• →Molta més resolució sobre el mòdul. A poca distància, cada cèl·lula ocupa un nombre de píxels molt superior. Això permet detectar anomalies petites que des de l'aire quedarien diluïdes.
• →Control total de l'angle. L'operari pot ajustar la posició fins a eliminar els reflexos del cel sobre el vidre, que és una de les principals fonts de falsos positius.
• →Accés al costat posterior i a les caixes de connexions. Bona part de les anomalies de cablejat no es veuen des de dalt: cal poder mirar-hi darrere.
• →Verificació immediata. El tècnic que detecta el punt calent és allà mateix: pot netejar una taca, comprovar si l'anomalia desapareix i documentar-ho en la mateixa visita.
• →Sense restriccions de vol. No depèn de permisos aeronàutics, de la proximitat a aeroports ni de zones amb espai aeri restringit.

Límits

El ritme de treball és més lent i, en instal·lacions de milers de mòduls, això es tradueix en jornades de feina. A més, obliga a treballar en alçada i a caminar per la coberta, amb els requisits de seguretat que això comporta —una de les raons per les quals no és una feina per fer un mateix. En cobertes amb accés difícil o material fràgil, aquest és un factor determinant.

Termografia amb dron

En aquest cas, la càmera tèrmica va muntada en un vehicle aeri no tripulat que sobrevola la instal·lació seguint una ruta programada. És un mètode molt estès en el sector per a grans plantes fotovoltaiques.

Avantatges

• →Velocitat de cobertura. És l'argument principal: permet inspeccionar hectàrees de camp fotovoltaic en un temps que a peu seria inviable.
• →Visió de conjunt. Facilita detectar patrons que només s'aprecien a escala de planta: strings sencers apagats, files amb comportament anòmal, sectors sencers afectats.
• →Accés a zones complicades. Cobertes sense accés segur, estructures elevades o terrenys irregulars deixen de ser un obstacle.
• →Menys exposició al risc. Redueix el temps que una persona ha de passar treballant en alçada.

Límits

• →Resolució per mòdul més baixa. A l'altura de vol habitual, cada cèl·lula ocupa pocs píxels. Les anomalies grans es veuen bé; les petites poden passar desapercebudes.
• →Sensibilitat al vent. El vent refreda la superfície dels mòduls i redueix el contrast tèrmic, a més d'afectar l'estabilitat del vol.
• →Marc normatiu. Requereix pilot habilitat, assegurança i, segons la zona, autoritzacions específiques de vol. En entorn urbà o industrial dens, això no sempre és senzill.
• →No arriba a la part posterior. Les connexions, els cables i les caixes queden fora de camp.
• →Volum de dades. Un vol genera milers d'imatges que després cal processar i interpretar. La velocitat de captura no equival a velocitat de diagnòstic.

Quin mètode convé segons la instal·lació

Instal·lacions domèstiques i petites cobertes

Amb deu, vint o trenta mòduls, la càmera de mà és clarament l'opció raonable. Cobrir aquesta superfície a peu és qüestió de minuts, la resolució és molt superior i el tècnic pot revisar també l'inversor i les connexions. Aquí un dron no aporta res: mobilitzar-lo costa més temps del que estalvia.

Cobertes industrials i naus

És el terreny mixt. En superfícies de centenars de mòduls, un sobrevol pot servir per identificar ràpidament les zones sospitoses i, a continuació, la càmera de mà confirma i caracteritza cada troballa amb detall. Quan la coberta és accessible i segura, la inspecció a peu resol el cas sense complicacions afegides. Ho tractem amb més context a la guia de manteniment fotovoltaic en naus industrials.

Parcs solars

En plantes de gran extensió, la lògica s'inverteix: el dron és l'eina de cribratge i la càmera de mà, la de verificació. Primer es localitzen els sectors amb anomalies i després s'hi va a peu per confirmar-les i decidir l'actuació. És l'enfocament habitual en el manteniment de parcs fotovoltaics.

El factor que decideix la qualitat no és l'equip

Amb qualsevol dels dos mètodes, la diferència entre un diagnòstic útil i una carpeta d'imatges boniques la marca qui interpreta. Una càmera cara mal utilitzada genera falsos positius per reflexos, mesura amb emissivitats incorrectes o treballa amb irradiància insuficient. Per això la certificació del termògraf és tan rellevant com el sensor.

I hi ha un pas previ que sovint s'oblida: netejar abans d'inspeccionar. Si els mòduls estan bruts, la termografia detectarà punts calents provocats per la brutícia i el diagnòstic quedarà contaminat. Amb els panells nets, les anomalies que persisteixen són defectes reals. Sobre què són i per què apareixen, ho expliquem a hot-spots en panells solars, i si vols una visió general del servei, comença per què és una inspecció termogràfica.

Conclusió

El dron guanya en superfície coberta per hora; la càmera de mà guanya en detall, en accés a les connexions i en capacitat de verificar sobre el terreny. Per a la immensa majoria d'instal·lacions domèstiques i industrials de Barcelona, Tarragona, Girona i Lleida, la inspecció a peu amb càmera termogràfica és la que dona el diagnòstic més fiable. En parcs solars extensos, la combinació dels dos mètodes és el que té més sentit. El que no varia en cap cas és el criteri: sense un termògraf certificat que interpreti les dades, cap dels dos equips serveix de gaire.