Què és una inspecció termogràfica de plaques solars i què detecta

Una instal·lació fotovoltaica pot estar produint per sota del que li tocaria sense que res sembli avariat: l'inversor no dona error, els mòduls es veuen bé des de terra i la producció simplement és una mica més baixa del que hauria de ser. La inspecció termogràfica és l'eina que permet veure el que l'ull no veu: la temperatura de cada cèl·lula i de cada mòdul mentre la instal·lació treballa.

Què és exactament una inspecció termogràfica

Una inspecció termogràfica consisteix a captar, amb una càmera d'infraroigs, la radiació tèrmica que emet cada punt d'una instal·lació de plaques solars i convertir-la en una imatge on cada color correspon a una temperatura. Un mòdul sa, treballant amb el sol de ple, presenta una temperatura força uniforme en tota la seva superfície. Quan una part concreta escalfa més que la resta, aquesta diferència apareix immediatament en la imatge tèrmica.

El principi és senzill: en un panell solar, l'energia que no es converteix en electricitat acaba dissipant-se en forma de calor. Si una cèl·lula està trencada, ombrejada o tapada per brutícia adherida, deixa de generar i comença a consumir el corrent que li envien les altres cèl·lules de la sèrie. El resultat és un punt que escalfa molt més que el seu entorn. La termografia el detecta i el localitza amb precisió, mòdul a mòdul.

A Neteja Solar les inspeccions les fan termògrafs certificats de Categoria 1 per l'Infrared Training Center (ITC), la certificació de referència internacional en termografia aplicada. Això és rellevant perquè una imatge tèrmica mal presa o mal interpretada porta a conclusions equivocades amb molta facilitat.

Què detecta una càmera termogràfica en un panell solar

La termografia no serveix per a tot, però dins del seu àmbit és difícil de substituir. Aquestes són les anomalies que una inspecció termogràfica identifica en una instal·lació fotovoltaica:

• →Hot-spots o punts calents: zones puntuals que escalfen molt per sobre de la resta del mòdul. Són la troballa més habitual i la que més producció fa perdre. Aquí expliquem en detall per què apareixen.
• →Mòduls danyats: panells amb cèl·lules trencades o en curtcircuit, que escalfen de forma anòmala en tota la seva superfície o en una fracció important.
• →Anomalies de cablejat i connexions: connectors mal crimpats, caixes de connexions amb resistència elevada o trams de cable escalfant més del que haurien. Són defectes que no afecten només la producció, sinó també la seguretat de la instal·lació.
• →Brutícia adherida i ombres persistents: una taca d'excrement d'au, una acumulació de líquens o una ombra fixa deixen una empremta tèrmica característica que permet diferenciar-les d'un dany intern del mòdul.

Quan convé fer una inspecció termogràfica

Hi ha quatre situacions en què una termografia aporta valor immediat:

Quan la producció ha baixat i no se sap per què. Si has notat una caiguda al monitoratge i ja has descartat causes òbvies, la termografia és el pas següent. Abans, però, val la pena mirar amb calma la gràfica del teu inversor: la forma de la corba ja diu molt sobre si el problema és de brutícia generalitzada o d'un defecte localitzat.

Just després de la posada en marxa. Una inspecció inicial serveix de fotografia de referència: documenta l'estat real dels mòduls quan encara estan dins de garantia i permet reclamar al fabricant o a l'instal·lador si apareixen defectes de fabricació.

Abans de comprar o vendre una instal·lació. En una operació de compravenda o en una due diligence tècnica, la termografia és la manera més ràpida d'avaluar l'estat real del camp fotovoltaic.

Com a part del manteniment preventiu. En instal·lacions industrials i parcs solars, on el nombre de mòduls fa impossible una revisió visual completa, la termografia és el filtre que permet anar directament als punts problemàtics.

Cada quant s'ha de repetir la termografia

No hi ha una única resposta vàlida per a totes les instal·lacions. Com a criteri general, la pràctica habitual del sector és fer una inspecció termogràfica cada un o dos anys en instal·lacions domèstiques sense incidències, i anualment en instal·lacions industrials i parcs solars, on cada punt de rendiment perdut té un impacte econòmic més gran.

La freqüència s'ha d'escurçar si la instal·lació té antecedents d'anomalies, si està en un entorn agressiu (zones agrícoles amb pols en suspensió, proximitat a indústria, colònies d'aus) o si el monitoratge mostra un descens progressiu que no s'explica per l'envelliment normal dels mòduls. En canvi, en una coberta domèstica nova, ben orientada i amb un pla de neteja regular, allargar l'interval és perfectament raonable.

Condicions necessàries perquè la inspecció sigui fiable

Una termografia feta en males condicions no detecta res o, pitjor, genera falsos positius. Segons la literatura tècnica del sector, cal una irradiància solar suficientment alta —normalment es treballa amb valors clarament per sobre dels 600 W/m²— perquè les diferències de temperatura entre una cèl·lula sana i una de defectuosa siguin prou marcades. També s'han d'evitar el vent fort, que refreda la superfície i dilueix els contrastos, i els núvols intermitents, que fan variar la irradiància durant la mateixa presa.

Igual d'important és l'angle: cal captar el mòdul amb una inclinació que eviti els reflexos del cel i la imatge de l'operari sobre el vidre. Aquest és un dels motius pels quals la formació del termògraf compta tant com l'equip.

Què inclou l'informe termogràfic

El resultat d'una inspecció no és una carpeta d'imatges de colors, sinó un informe tècnic detallat amb les anomalies detectades i les recomanacions d'actuació. Cada anomalia hi apareix localitzada, classificada segons la seva gravetat i acompanyada de la imatge tèrmica i la fotografia visible corresponents, amb les temperatures mesurades.

Aquest document és el que permet decidir què fer: si n'hi ha prou amb una neteja, si cal substituir un mòdul, si s'ha de revisar una connexió o si convé tramitar una garantia. Si vols entendre com s'interpreta, hem escrit una guia sobre com llegir un informe termogràfic pas a pas.

Termografia i neteja: dues coses diferents que es complementen

És habitual confondre-les, però resolen problemes diferents. La neteja de panells solars recupera la producció que es perd per la capa de brutícia dipositada sobre el vidre, i el seu efecte és immediat i mesurable: la pèrdua d'eficiència per brutícia acumulada és, de fet, la causa més freqüent de baix rendiment. La termografia, en canvi, diagnostica: identifica si el problema és de brutícia, de mòduls danyats o d'instal·lació elèctrica.

La combinació lògica és fer primer la neteja amb aigua desionitzada, sense productes químics, i després la inspecció termogràfica sobre els mòduls ja nets. Així s'elimina la variable de la brutícia superficial i tot el que segueixi apareixent com a anomalia tèrmica és, amb molta probabilitat, un defecte real del mòdul o de la instal·lació.

Conclusió

La inspecció termogràfica converteix una sospita —"crec que produeix menys del que hauria"— en un diagnòstic concret, amb una ubicació i una recomanació. En instal·lacions fotovoltaiques de qualsevol mida a Barcelona, Tarragona, Girona o Lleida, és la manera més directa de saber si els teus mòduls estan realment sans abans que un defecte petit es converteixi en un mòdul perdut. Si tens dubtes sobre l'estat de la teva instal·lació, parlem-ne.