Tenir a la mà un informe termogràfic de la teva instal·lació fotovoltaica i no saber què hi diu és més habitual del que sembla. Les imatges en falsos colors impressionen, però el que decideix si has d'actuar avui o pots esperar sis mesos no és el color: són les xifres que hi ha al costat. Aquesta guia explica com llegir-les.
Què estàs mirant realment en una imatge tèrmica
Una imatge termogràfica no és una fotografia. La càmera capta radiació infraroja i assigna un color a cada nivell d'energia. Els colors, per tant, són arbitraris: la mateixa escena pot sortir en tons de gris o en la clàssica paleta "ironbow" segons la configuració. Un mòdul que apareix vermell intens no està "en vermell": està a l'extrem superior de l'escala triada per a aquesta imatge.
L'escala de temperatura: el primer que cal mirar
A un costat de la imatge sempre hi ha una barra de colors amb dos valors: el mínim i el màxim de temperatura representats. Aquesta escala determina completament la lectura visual. Una escala molt estreta —posem de 45 a 50 °C— fa que diferències irrellevants apareguin com a contrastos espectaculars. Una escala molt ampla —de 0 a 150 °C— pot amagar una anomalia real dins d'un fons uniforme.
Un informe ben fet manté escales coherents i n'indica sempre els valors. Si veus imatges sense escala visible, desconfia: sense rang de referència, el color no significa res.
També hi trobaràs marcadors: un punt de màxim (Màx.) i, sovint, un punt de referència sobre una zona sana del mateix mòdul. Amb aquests dos valors es calcula la xifra que de veritat importa.
El delta T: la xifra que decideix
El delta T (ΔT) és la diferència de temperatura entre el punt anòmal i una zona equivalent en bon estat. És el paràmetre clau de qualsevol diagnòstic termogràfic, perquè és l'únic que es pot comparar entre inspeccions fetes en dies i condicions diferents.
La raó és senzilla: la temperatura absoluta d'un panell depèn de la irradiància, de l'ambient, del vent i de l'hora. Un mòdul sa pot estar a 60 °C un migdia d'agost a Lleida sense cap problema. El que sí que diu alguna cosa és que un punt estigui 25 graus per sobre dels seus veïns immediats.
Com a orientació general, la pràctica del sector considera que un ΔT de pocs graus és una variació dins de la normalitat, que a partir d'unes desenes de graus es parla d'una anomalia clara, i que els valors molt elevats indiquen un defecte greu que requereix actuació. La classificació concreta l'ha de fer el termògraf en funció del tipus de patró detectat, no només de la xifra.
Anomalia puntual aïllada: el marcador indica la temperatura màxima del punt.
Els patrons tèrmics típics i què significa cadascun
Més enllà de la temperatura, el que orienta el diagnòstic és la forma de la zona calenta. Aquests són els patrons que apareixen amb més freqüència en instal·lacions fotovoltaiques:
Punt únic sobre una cèl·lula
Una taca petita, rodona o irregular, limitada a una sola cèl·lula. Apunta a brutícia adherida (un excrement d'au, resina, líquens) o a una cèl·lula amb una microfissura. És el patró més comú i, si l'origen és brutícia, també el més fàcil de resoldre. Aquí explicem què és exactament un hot-spot.
Mòdul complet més calent que els seus veïns
Tot el panell escalfa de manera uniforme per sobre dels mòduls del costat. Sovint indica que el mòdul està desconnectat, en circuit obert o amb un problema de connexió a la caixa: no genera i, per tant, no cedeix energia a la xarxa, sinó que la dissipa.
Patró de "pegat" o bloc rectangular
Una franja rectangular clarament delimitada, que correspon a un terç o a la meitat del mòdul. Aquesta geometria tan neta no la produeix la brutícia: correspon al grup de cèl·lules que protegeix un diode de bypass. Un patró d'aquest tipus apunta gairebé sempre a un diode avariat o a un grup de cèl·lules en curtcircuit.
Diversos mòduls consecutius
Quan la mateixa anomalia es repeteix al llarg d'una fila sencera, el problema rarament és dels mòduls: sol estar en el cablejat de l'string, en un connector amb resistència elevada o en la caixa de connexions. Aquest és el tipus de troballa que fa que la termografia s'utilitzi també com a revisió de seguretat elèctrica, especialment en parcs solars i grans cobertes.
Franja calenta a la vora inferior
Una banda contínua al llarg del marc inferior del panell és el rastre típic de l'acumulació de brutícia i fang que la pluja arrossega però no acaba d'evacuar. En aquest cas, la solució no és tècnica sinó de manteniment: una neteja periòdica ben planificada.
Informe tècnic detallat
T'expliquem el teu informe punt per punt
Inspecció amb termògrafs certificats ITC Categoria 1, amb anomalies localitzades i recomanacions d'actuació.
Veure el servei de termografiaQuan una anomalia és crítica
Un informe útil no es limita a llistar troballes: les prioritza. Els criteris que fan que una anomalia passi a ser crítica són tres.
La magnitud del ΔT. Com més gran és la diferència respecte a la zona sana, més ràpida és la degradació de l'encapsulant i més alt el risc de dany permanent.
La naturalesa elèctrica del defecte. Un punt calent per brutícia es resol netejant. Un connector o una caixa de connexions escalfant és un problema de seguretat: pot acabar en arc elèctric, i en una coberta industrial amb material combustible això té conseqüències que van més enllà de la producció perduda.
L'extensió. Una anomalia aïllada en un mòdul de dos-cents és un tema de manteniment. La mateixa anomalia repetida en el 15% del camp fotovoltaic és un problema sistèmic —de sèrie de fabricació, de muntatge o de disseny— i s'ha d'abordar d'una altra manera.
Errors habituals en interpretar una imatge tèrmica
- →Confondre un reflex amb un defecte: el vidre del panell reflecteix la radiació del cel i dels objectes propers. Una zona "calenta" pot ser, simplement, el reflex del sol o del propi operari. L'angle de captura és determinant per evitar-ho.
- →Ignorar l'emissivitat: el vidre, el marc d'alumini i el backsheet no emeten radiació igual. Comparar la temperatura d'un marc amb la d'una cèl·lula no té sentit.
- →Mesurar amb poca irradiància: amb el cel cobert o a última hora del dia, les diferències s'esborren i els defectes reals passen desapercebuts.
- →Interpretar la temperatura absoluta: els 70 °C d'un mòdul en ple estiu no són cap alarma per si sols. El que compta és el contrast amb els mòduls del voltant.
Què ha de contenir un informe complet
Un informe termogràfic solvent inclou, com a mínim: les condicions de la inspecció (data, hora, irradiància, temperatura ambient, vent), la identificació de l'equip i del termògraf que la signa, la imatge tèrmica i la fotografia visible de cada anomalia amb la seva localització exacta, la classificació per gravetat i una recomanació d'actuació concreta.
Aquest darrer punt és el que converteix un document tècnic en una eina útil: has de sortir de la lectura sabent què cal netejar, què cal revisar i què cal substituir. Si a més vols contrastar-ho amb dades de producció, val la pena creuar l'informe amb les corbes del teu inversor.
Conclusió
Llegir una termografia és, sobretot, saber què comparar: la zona anòmala amb la zona sana, la forma del patró amb l'arquitectura elèctrica del mòdul, i la troballa aïllada amb el conjunt de la instal·lació. Amb aquests tres criteris, un informe deixa de ser una col·lecció d'imatges de colors i es converteix en un pla de manteniment. Si vols entendre com es fa la captura i què implica cada mètode, ho expliquem a termografia amb dron o càmera de mà.
